Alacant intramurs: la ciutat vella
Aquesta ruta fa un recorregut per la part de la ciutat que quedava dins de la vila musulmana. La ruta per la Vila Vella, pel centre històric de la ciutat, és un recorregut didàctic per la formació de la vila. Des de la part baixa (amb Sant Nicolau i l'Ajuntament com a protagonistes) fins a l'admiració dels barris alts (Sant Roc i Santa Creu) Alacant mostra ben a les clares la seua història.
Per veure la ruta detalladament, podeu picar ací i en el mapa.
Plànols d'Alacant (segles XVIII, XIX i principis segle XX).
01
Rambla - Plaça de Sant Cristòfol
Quan Alacant era una ciutat murallada, pel lloc que hui ocupa la Rambla baixava la muralla que es va construir en 1536 per orde del rei Carles I. Resultat de la demolició de les muralles, la Rambla de Méndez Núñez (abans anomenada Passeig de Quiroga i Passeig de la Reina) ha conegut nombrosos canvis fins a l'actualitat. A partir de l'any 1912, el passeig central elevat huitcentista, d'aire romàntic, va acollir en els seus voltants el Mercat, traslladat allí des de l'Esplanada. Quan es va inaugurar el Mercat Central, en 1923, va començar a desmuntar-se del passeig per a donar lloc a un ampli viari central, envoltat d'arbres. En la postguerra, la Rambla va ser prolongada cap a Alfonso el Savi. La plaça de Sant Cristòfol és una de les entrades naturals al nucli antic de la ciutat.
02
Carrer de Llauradors - Sant Nicolau
El carrer de Llauradors, ple de palauets i cases del segle XVIII, conduïx fins a la cocatedral de sant Nicolau. Entre els palaus del carrer podem destacar el de Maisonnave, actual seu d l'Arxiu Municipal, i el Palau del Portalet.
L'església cocatedral de Sant Nicolau de Bari se situa a la plaça de l'Abat Penalva. Es construí sobre una mesquita anterior, en un estil renaixentista tardà o barroc desornamentat. Amb un aspecte sobri, la seua edificació es dugué a terme entre 1616 i 1662, encara que el claustre data del segle XV, malgrat estar reformat. L'any 1959 va ser elevada a cocatedral, de manera que comparteix la seu catedralícia amb la catedral d'Oriola.
03
Plaça del Carme - Barri de la Santa Creu
La Plaça del Carme i el Barri de la Santa Creu constituïxen un dels racons més populars i característics de la vila vella. Pujant per les escales ens endinsem en una part de la ciutat que conserva tot el caràcter tradicional. En la plaça trobem els cines Astòria, durant molts anys referents cinematogràfics de la ciutat i hui en dia desafortunadament tancats.
04
Parc de l'Ereta
El Parc de l'Ereta, dissenyat pels arquitects Bigarnet i Fréderic Bonnet a finals del segle XX, està situat just damunt del barri de Santa Creu, des d'on es pot accedir a través d'unes escales. El parc és una zona agresta i abancalada plena d'espècies vegetals autòctones. Des d'allí, les vistes de la ciutat són impressionants.
05
Pous de Garrigós - Plaça del Marqués de Cagalaolla
Aquesta plaça que actualment es troba entre els carrers Toledo i de la Divina Pastora, conserva, gràcies a la perseverància del veïnat, un mosaic que reivindica el nom popular de l'indret. Els Marquesos de Cagalaolla tingueren la residència principal en aquest punt; la plaça, s'obrí en l'any 1965, moment en què l'edici es desplomà. Els Pous de Garrigós, a la plaça del Pont, són una antiga estructura excavada en les vessants del Benacantil usada per a l'emmagatzemament d'aigua. Hui en dia acull el Museu de l'Aigua de la ciutat d'Alacant.
06
Ajuntament
Edifici d’estil barroc construït entre 1701 i 1780 sobre l’antiga Casa de la Ciutat, per l’arquitecte Llorenç Chàpuli. És de planta rectangular, amb façana simètrica, composta per un cos central de tres plantes flanquejat per dues torres de major altura en els extrems. Destaquem les columnes salomòniques de la façana, el Saló Blau d’estil isabelí i l’anomenada “cota zero”, que mesura l’altitud sobre el nivell del mar de totes les ciutats de l'Estat. Annex a l’ajuntament, es poden apreciar restes arqueològiques en el complex anomenat “Alacant, la ciutat descoberta”.
07
Carrer de la Vila Vella
El carrer de la Vila Vella era l'eix central a partir del qual s'organitzava la medina musulmana i a partir del qual sorgiren vies secundàries des d'on s'articulà un llogaret. Aquest carrer connecta directament amb la porta major de la vila, anomenada la Porta Ferrissa, molt a prop de l'aljama (actualment la basílica de Santa Maria). El nucli primitiu, finalment, es va envoltar de la muralla, i en la part de dalt es construí l'alcassaba (ara, castell de Santa Bàrbera).
08
Santa Maria
La basílica de Santa Maria és l'església més antiga d'Alacant, gòtica dels segles XV i XVI, construïda damunt de les restes d'una antiga mesquita. L'edifici té una nau única amb capelles laterals entre contraforts connectades i una capçalera poligonal, tipologia que segueix l'esquema del gòtic català o mediterrani. Les torres de la façana, encara que semblen iguals, una és del segle XIV i té forma d'L i l'altra, rectangular, data de 1713. La portada principal i les dues laterals són d'estil barroc, el conjunt escultòric és obra de Joan Baptista Borja.
09
Portal Nou
Al darrere de la basílica de Santa Maria i al costat de la torre de l'Esperó, estava situada una de les quatre torres medievals de la ciutat, la més oriental, anomenada Portal Nou. Amb tot, els estudiosos no es posen d'acord amb el nombre de portes que les muralles de la ciutat, que sol variar segons l'època.
10
Passeig de Ramiro - Platja del Postiguet
El Passeig de Ramiro, construït a partir de la demolició de la torre de l'Esperó i les muralles de la zona, ocupa el mateix terreny que, durant la dominació àrab, era el límit de la ciutat. Allí hi havia un “postic” obert en el mur de la ciutat per a una bona comunicació entre la ciutat i la platja. El costum d’aplicar noms tradicionals de fàcil recordatori, va imposar el nom del "Postiguet”, que va ser l’origen del nom de la popular platja d’Alacant.