R
RUTES LITERÀRIES
ALACANT PAS A PAS
.png)
Autores i autors
Lluís Alpera i Leiva (València, 1938)
Des de ben jove escriví poesia i tot inscrivint-se en el cercle de poetes valencians de tendència realista i de crítica social. En 1963, es doctorà en Filosofia i Lletres en la Universitat de València. Durant aqueta època treballà amb Manuel Sanchis Guarner en l’elaboració de l’Atlas Lingüístic de la Península Ibérica. Amb el poemari Surant enmig del naufragi final contemple el voluptuós incendi de totes i cadascuna de les flors del núbil hibiscos (1985) encetà tot un nou itinerari en la seua poesia. El 1998 recollí tota la seua poesia publicada fins aleshores en Cavalls a l'alba: obra poètica. Ha rebut nombrosos premis literaris, el de la Crítica del País Valencià (1987), l’Ausiàs March de Gandia (1994), etc. Destaca com editor d’algunes de les figures més importants dels 50: Vicent Andrés Estellés, Maria Beneyto, Joan Valls... És, també, autor d’obres d’investigació.
Carlos Arniches (Alacant, 1866 - Madrid, 1943)
Comediògraf, considerat el més clar continuador del sainet costumista del XIX. Va escriure una gran quantitat de sainets i comèdies on reflectia els ambients populars de Madrid i el seu llenguatge. En Del Madrid castizo va arreplegar algunes de les seues obres. Va crear un gènere còmic nou que es deia la tragèdia grotesca, on expressava les seues inquietuds socials i regeneracionistes. Dominava la tècnica teatral i els recursos còmics de l’acció, les seues comèdies són àgils i entretingudes: sabia barrejar la tragèdia i la comicitat i traure partit de qualsevol situació dramàtica. Va col·laborar, com a llibretista de sarsuela, amb Ruperto Chapí i Federico Chueca, entre d'altres.
José Arques Llorens (Alacant, 1927-1975)
Àlies “Tolo”. Humorista de companyies tan importants com la d’Antonio Machín, Jorge Negrete i el Trío Calavera. Va ser, també, presentador del programa Cantera de Artistas en l’emissora Radio Cadena Española i representant d’artistes.
Va escriure la lletra de la cançó “La manta al coll” junt al compositor alacantí Manuel García Ortiz, autor de la música. En 1953 la van registrar en la SGAE. Altres títols seus apareixen en el Repertorio Dramático Musical: “Fragolo”, “El reírse es vivr”, "La vaca Aguera”, etc. En total, 15.
Max Aub (París, 1903 - Ciutat de Mèxic, 1972)
Max Aub Mohrenwitz fou un escriptor valencià en llengua castellana d'origen francoalemany. Conreà sobretot la novel·la i el teatre. A causa del seu compromís amb la defensa de la Segona República Espanyola va haver de marxar a l'exili el 1939. És considerat un dels més importants autors de la literatura de l'exili republicà espanyol, gràcies, sobretot, a la seua sèrie de novel·les El laberinto mágico que recreen els antecedents i el desenvolupament de la guerra civil espanyola.
Luís Bagué Quílez (Palafrugell, 1978)
És doctor en Filologia Hispànica, poeta, assagista i crític de poesia espanyola contemporània. Està vinculat a la Universitat d’Alacant on té un contracte d’investigació «Juan de la Cierva». D’entre altres, el 2006 va guanyar el VI Premio Internacional Gerardo Diego de Investigación Literaria amb un treball titulat Poesia en pie de paz. Modos de compromiso hacia el tercer milenio; el 2010 el XXV Premio de Poesía de Unicaja amb l’obra Página en construcción, i el 2013 el premi de poesia Emilio Alarcos per Paseo de la identidad. Ha publicat, també, els següents llibres de poemes: Telón de sombras (2002), El rencor de la luz (2006), Un jardín olvidado (2007). És autor de l'assaig La poesia de Víctor Botas.
Joan Calduch Cervera (Pedralba, 1950)
Arquitecte per l’Escola de València. Professor titular de l’àrea de Coneixement de Composició Arquitectònica en l’Escola Politècnica de la Universitat d’Alacant.
Persona interessada en la consideració de la ciutat com a espai arquitectònic i de convivència. Ha publicat, entre altres llibres, Arquitectura i urbanisme d'Alacant als segles XVIII i XIX, L'estructura defensiva d'Alacant, les avantdefenses exteriors, el port i Benacantil (1692-1810), La cuitat nova, o La construcció de la ciutat d’Alacant en la primera meitat del segle XIX, juntament amb Santiago Varela.
Enrique Cerdán-Tato (Alacant, 1930-2013)
Va ser escriptor, professor, periodista i cronista de la ciutat d’Alacant.
En 1954 va escriure la seua primera obra: Primaveras de bronce. Va formar part de la "Generació del horror", un grup literari que es reunia en el desaparegut Hotel Samper d’Alacant. En 1979, va ser un dels fundadors de la Unió de Periodistes-Associació del País Valencià. En 1984, es va fer càrrec del gabinet de premsa de l’Ajuntament d’Alacant que va simultaniejar amb les seues columnes del diari Información i l’elaboració d’una de les cròniques de la ciutat d’Alacant. Algunes de les seues obres són: Sombras nada más, Monografías Alicantinas i Alicante, la Ciudad contada a los niños.
Foto: El Temps.
Miguel de Cervantes (Alcalá, 1547- Madrid 1616)
Miguel de Cervantes Saavedra fou un escriptor espanyol en castellà, conegut sobretot per la seua novel·la El Quixot. Aquesta obra va marcar el començament del realisme com a estètica literària i va crear el gènere literari de la novel·la moderna, la novel·la polifònica, d'amplíssim influx posterior, mitjançant el cultiu del que va anomenar "una escriptura desencadenada", en la qual l'artista podia mostrar-se "èpic, líric, tràgic i còmic" en el cresol genuí de la paròdia de tots els gèneres. Aquesta obra situa Cervantes en un lloc preferent en la història de la literatura universal i el converteix, juntament amb Dante Alighieri, William Shakespeare, Michel de Montaigne i Goethe en un autor canònic de la literatura occidental.
Vicent A. Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993)
Poeta i periodista. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, és també recordat com el poeta més gran que ha donat el País Valencià, des del segle XV fins a l'actualitat, és a dir, des de l'època d'Ausiàs March i Roís de Corella.
Dels seus llibres de poesia destaca el segon volum de l'Obra Completa, Les pedres de l'àmfora, que va rebre els premis Lletra d'Or (1974) i Crítica Serra d'Or (1975). Són remarcables també dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984). Diversos cantants han musicat poemes seus. D'entre ells, sobresurt Ovidi Montllor amb Coral romput.
Ramón Fernández Palmeral (Piedrabuena, 1947)
Conegut per Palmeral, és pintor, poeta, assagista i editor. A Màlaga va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis, Geografia i Història a Castelló de la Plana i Dret a Granada. Es va establir a Alacant en 1990. És membre de l’Asociación de Artistas Alicantinos, de l’Asociación Cultural Espejo de Alicante, del grup Vanguardia Cinco, del grup NUMEN d’escriptors i poetes alacantins i de Poetas del Mundo. La seua obra és una simbiosi entre l’expressió poètica i artística. Obres poètiques seues són Desolación sin nombre (1963), Homero en Tarsis (2004), Buscando a Antonio Machado en Soria y Baeza (2006) i Monográfico Lorquiano (2009).
Autorretrat
Joaquim G. Caturla (Alacant, 1951)
Escriptor i professor de llengua i literatura. La seua producció literària abraça diversos gèneres, com la narrativa infantil i juvenil, adulta i eròtica. També compta amb reculls de rondalles com les dues antologies Rondalles de l'Alacantí (1985) i Rondalles del Baix Vinalopó (1987). Els premis també distingeixen la seua tasca de novel·lista i el 2006 obté el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians per L'home de l'estació, que també guanya el Premi Ciutat de Xàtiva-Blai Bellver de narrativa (2004).
La seua gran versatilitat li permet desprendre, tant un llenguatge fresc i atrevit (Tot l'estiu per davant, 1992) com un de finament eròtic, que li permet acostar-se a un gran públic. Les seues obres són finestres obertes a mons diversos, però que tenen com a denominador comú el lloc on se situen: la ciutat d'Alacant.
Jean Genet (París, 1910 - 1986)
Jean Genet va ser un novel·lista, dramaturg i poeta francès. El 1983 fou guardonat amb el Grand Prix des Lettres Françaises. Les seues novel·les i obres teatrals estan plenes de situacions sexuals i temes que tracten sobre proxenetes, lladres, homosexuals i altres marginats socials, reflectint la seua pròpia experiència com a pres i homosexual. El 1984 l'Acadèmia Francesa li va concedir el Premi Nacional de Literatura. Va morir a l'abril de 1986, quasi oblidat.
Joan Gil-Albert (Alcoi, 1906 - València, 1994)
Avantguardista i surrealista en els seus inicis i posseïdor d’un cuidat estil, es mostra posteriorment més compromés amb la realitat del seu temps arran de l'experiència en la guerra civil i l’exili. El seu primer llibre poètic va aparéixer en 1936 amb el títol Misteriosa presencia. A més, va col·laborar en la fundació de la revista Hora de España, òrgan dels escriptors republicans entre 1936 i 1938. Durant l'exili en Mèxic va col·laborar en revistes amb poemes i prosa. En 1947, regressa a València. La seua consagració definitiva va arribar en 1982 amb el Premi de les Lletres del País Valencià. Després va rebre la medalla al Mèrit de Belles Arts. La seua Obra completa en prosa va ser editada en 1985. Com a poeta va influir poderosament en la lírica dels anys 70.
Almudena Grandes (Madrid, 1960)
Una de les més rellevants escriptores de les últimes generacions. Va rebre la consideració del públic amb la seua òpera prima Las edades de Lulú, premi de la XI edició de La Sonrisa Vertical de narrativa eròtica. Després, van vindre títols com Te llamaré Viernes i Malena es un nombre de tango, la qual va consagrar-la com a escriptora. Darrere l’estela d’aquest llibre, va escriure diverses obres protagonitzades per dones. En 2007, va publicar El corazón helado, sobre la guerra civil espanyola, considerada per la pròpia escriptora com la seua obra més ambiciosa. A partir de la gran quantitat de testimonis obtinguts per a documentar-se, ha escrit diversos llibres sobre el conflicte civil. És columnista del diari El País i col·laboradora de la Cadena Ser.
Miguel Hernández (Oriola, 1910 - Alacant, 1942)
De família humil, malgrat haver abandonat molt prompte l’escola, va desenvolupar una gran capacitat per a la poesia gràcies a ser un gran lector. A partir de 1930, va començar a publicar les seues poesies en revistes de la seua terra natal. Ja en Madrid, va col·laborar en importants revistes poètiques espanyoles, en el diccionari taurí de Cossio i en les Missions Pedagògiques de la República. D’eixa època és el seu llibre El rayo que no cesa. Va prendre part activa en la guerra civil i va ser detingut quan va finalitzar la contesa. Durant la guerra va escriure Vientos del pueblo i El hombre acecha; en la presó, Cancionero y romancero de ausencias. Va morir de tuberculosi en la presó d’Alacant sense aconseguir l'indult de cap autoritat.
Paco Hernàndez (Alacant, 1892-1947)
És una de les figures cabdals del teatre valencià a Alacant pels més de cinquanta anys ininterromputs de treball. La seua vocació teatral es manifestà primer com a tenor de sarsuela però després com actor còmic de teatre valencià. El 1928 va formar la companyia de Drames i Comèdies Valencianes dedicada al teatre valencià, gènere que no abandonarà des d'aleshores. El seu domini de la tècnica teatral l'inclinà a fer moltes adaptacions de peces alienes i fins i tot a realitzar algunes creacions originals.
Així mateix fou un dels pioners en la construcció de fogueres quan s'implantà la festa el 1928, i estigué molt lligat a les comissions foguereres.
Victor Hugo (Besançon, 1802- París 1885)
Victor Hugo va ser un dels més importants escriptors del romanticisme en francés i sovint és identificat com un dels millors poetes francesos. Algunes de les seues obres més conegudes són Els miserables, Nostra Senyora de París i El darrer dia d'un condemnat. La seua obra és molt variada i comprén novel·les, poesies, obres de teatre en vers i en prosa, discursos polítics a l'Assemblea Nacional francesa i una correspondència abundant.
Wilhelm von Humboldt (Postdam, 1767- Berlín 1835)
Friedrich Wilhelm Christian Karl Ferdinand von Humboldt fou conegut especialment per les seues contribucions en el camp de la lingüística. Com a filòsof, defensà el liberalisme il·lustrat. Humboldt està considerat el pare de la teoria lingüística. Els seus estudis científics es van estendre a les llengües indígenes d'Amèrica, el copte, el xinés, el japonés i el sànscrit.
Leandre Iborra i Polo (Alacant, 1952)
Mestre i assesor de llengües de educació primària a Alacant. Hi destaca el seu gran interés per la innovació pedagògica i la cultura popular, centrat, sobretot, en l’animació lectora aplicada especialment a les Rondalles valencianes recollides per Enric Valor i Joaquim G. Caturla. És autor de Llegendes alacantines (1994), Contes màgics d’Aitana (1999), del recull de contes Castell (2000) i Les mars perdudes (2013). A més, ha publicat la Guia didàctica de la ciutat romana de Lucentum (1998) i el quadern de camp de L’Assut de Mutxamel (1998).
Eduard Irles Garrigós (Alacant, 1883-1954)
Va ser un dels intel·lectuals alacantins del segle XX més compromesos amb la cultura i el folklore local. En cadascuna de les seues obres imprimia l’esperit alacantí. Conreà tots els gèneres literaris, i obtingué diversos premis en jocs florals i certàmens locals. Amic de Gabriel Miró, Emilio Varela, Óscar Esplá, Vicent Bañuls i altres intel·lectuals de l'època. Fou funcionari de l’Arxiu Municipal d’Alacant. Obres seues són La fiebre amarilla de 1804, Páginas de antaño, l’assaig literari El espíritu europeo de Larra i poemes com el Romanç del bon alacantí, que han sigut molt populars a la ciutat. Estigué també molt relacionat amb el teatre, en la triple vessant d’actor, director d’escena i autor.
Eduard Irles per Emilio Varela.
Gaspar Jaén i Urban (Elx, 1952)
Arquitecte, professor de la UA i poeta. De la seua producció poètica, profundament arrelada a la ciutat d'Elx, cal destacar-ne els reculls Cambra de mapes (1982), La Festa (1982), Fragments (1991), Del temps present (1998), Pòntiques (2000), i Estellesiana (2007). Ha rebut, entre d'altres, dues vegades el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians o l'Ausiàs March de poesia.
Ha publicat diversos treballs d'estudi i divulgació sobre temes antropològics, paisatgístics i urbanístics de l'àmbit de la seua comarca i el País Valencià.
Valery Larbaud (Vichy, 1881 - 1957)
"Valéry Larbaud (Vichy 1881 – 1957) fue uno de los escritores más originales de la literatura francesa de nuestro siglo. Publicó poesía (A.D. Barnabooth), novelas y relatos (Enfantines, Fermine Márquez – traducida al español Fermina Márquez [por Enrique Díez Canedo]- Amants, heureux amants y el ensayo Jaune, bleu, blanc (ce vice impuni: la lecture). Tradujo a Walt Whitman, Samuel Butler, Coleridge, el Ulises de Joyce, y a dos escritores españoles: Gabriel Miró y Ramón Gómez de la Serna. Viajó varias veces por España y de 1917 a 1920 vivió en Alicante, donde escribió una parte de su Journal, cuya versión castellana se publica por primera vez en este diario alicantino."
(José Luis Cano)
Gabriel Miró (Alacant, 1879 - Madrid, 1930)
Va estudiar Dret a la Universitat de València. Va ocupar càrrecs a l’Ajuntament i a la Diputació d’Alacant. Va col·laborar en nombrosos periòdics i revistes espanyoles i americanes. En 1920, va ser nomenat funcionari del Ministeri d’Instrucció Pública a Madrid. Va ser qualificat per Jorge Guillén com a “escriptor únic al seu país i a la seua època” i per Dámaso Alonso com “el més intens i expressiu artista del llenguatge”. La seua obra és el fruit d’una exigent tasca d’indagació del llenguatge. Algunes de les seues obres són Las cerezas del cementerio, Libro de Sigüenza o Años y leguas.
Gemma Pasqual (Almoines, 1967)
Escriptora, sobretot de literatura infantil i juvenil, activitat a la qual es dedica des que va deixar el món de la programació i la comptabilitat. Històries que, a més d’entretenir, fan reflexionar els lectors sobre algun tema polític, social i cultural o d’actualitat, però amb una literatura de qualitat que interessa a totes les edats. D’entre d'altres, hi destaquen L’últim vaixell, Marina o Et recorde Amanda, amb què ha guanyat nombrosos premis literaris. És una dona compromesa que estima la seua terra i la seua gent.
Foto: Federic Aznar
Sylvia Plath (Boston, 1932- Londres, 1975)
Sylvia Plath (1932-1963) va ser una escriptora nord-americana especialment coneguda com a poeta. Plath és reconeguda com una de les principals cultivadores del gènere de la poesia confessional, gènere de poesia que va emergir en el segle XX als Estats Units i que consistix en l'expressió de detalls íntims de la vida del poeta, expressant temes com ara la malaltia mental i la sexualitat. Plath va estar malalta de depressió durant la major part de la seua vida adulta. Es va suïcidar en 1963.
Jacques Prévert (Neuilly, 1900 - Omonville, 1977)
Jacques Prevért va ser un poeta, autor teatral i guionista cinematogràfic francés. Els seus poemes tracten sobre la vida a París i la vida després de la Segona Guerra Mundial. Jacques Prévert utilitza els jocs de paraules per a capgirar el flux convencional del llenguatge. La seua poesia recorre a neologismes, dobles significats, imatges insòlites, i està farcida d'efectes burlescos i lapsus voluntaris que produïxen efectes còmics i inesperats, d'un humor a vegades negre i a vegades eròtic. En els seus poemes abunden els jocs de sons, al·literacions, rimes i ritmes. El vincle amb el surrealisme està present tant en la naturalesa fluïda de les imatges com en l'ús de recursos com els inventaris, les enumeracions heteròclites d'objectes i individus, les substantivacions o les personificacions d'objectes i animals.
Marià Sànchez-Soler (Alacant, 1954)
Escriptor, periodista i professor. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid. Ha exercit el periodisme des de 1979 i ha desenvolupat una intensa labor com a novel·lista, poeta i assagista de temes d'història actual.
Estudiós de la transició espanyola i del franquisme, és autor, entre altres, dels llibres Els fills del 20-N (1993), Descens als feixismes (1998), Rics per la pàtria (2001), Els Franco, S.A. (2003), o Rics per la guerra d'Espanya (2007). Ha publicat les novel·les Carn fresca (1988), Festí de taurons (1990), Lluny d'Orà (2003), Grupo antiatracos (2006), La brúixola de Ceilan (2007), Per Matar (2008) o Alacant Blues (2008).
En l'actualitat es dedica plenament a la creació literària, a la recerca històrica i a la docència.
William Shakespeare
(Stratford-upon-Avon, Anglaterra, 1564-1616)
William Shakespeare és considerat l’escriptor anglés més important de tots els temps. Dramaturg i poeta, les seues obres teatrals es representen avui dia en els cinc continents. Els trets que més es valoren de la seua obra són el poder de commoure’ns, la capacitat de crear un ampli ventall de personatges d’una gran profunditat psicològica, l’habilitat de caracteritzar els personatges mitjançant un llenguatge variat i riquíssim i la modernitat amb què són tractats alguns temes universals com ara l’amor, la gelosia, el poder, l’ambició o la mort.
Agatángelo Soler (Alacant, 1918-1995)
Polític i farmacèutic. Estudià als Germans Maristes d’Alacant i va ser vocal de la Federació d’Estudiants Catòlics junt a Blas Piñar López. Després es va afiliar a Falange Española. Durant la guerra civil és enviat al front d’Extremadura en el Cos de Sanitat i allí es va passar al bàndol sublevat. En 1939 va entrar a Alacant amb les tropes feixistes de Gastone Gambara. També va formar part de la División Azul. Va ser procurador en les Corts franquistes i alcalde d’Alacant de 1954 a 1963. En 1969 va votar en contra de la Llei de Successió de Joan Carles de Borbó. Durant 25 anys va presidir el Col·legi de Farmacèutics d’Alacant.
Enric Valor (Castalla, 1911 - València, 2000)
Va nàixer en el si d’una família de la petita aristocràcia rural. Als dènou anys, ja a Alacant, va col·laborar a la revista satírica El Tio Cuc, des d’on va impulsar l’adopció de l’ortografia de l’Institut d’Estudis Catalans. Durant la República, va intensificar la tasca com a periodista, escriptor i activista polític. Durant anys es va dedicar a recopilar rondalles de tradició oral a les zones rurals de tot el País Valencià i va publicar l’obra Rondalles valencianes. Com a gramàtic, va col·laborar, amb l’aportació de materials lèxics del valencià meridional, en la realització del Diccionari Català-Valencià-Balear. Va ser un dels grans propulsors de la normativització del català al País Valencià.
Juan Vidal Ramos (Barcelona, 1888 - Alacant, 1975)
Un dels arquitectes alacantins més importants i de més renom. Fou l'artífex d'edificis tan importants com la Casa Carbonell, la Casa Lamaignère, la Diputació Provincial d'Alacant, l'antic Hospital Provincial (en l'actualitat el MARQ), la Casa de Socors, el cinema Monumental, la Casa Bergé i un gran nombre d'edificis emblemàtics d'Alacant.
Al seu torn també va escriure poemes tan coneguts com el de la “Coca amb tonyina” i “Alacant que guapa estàs”.
