Aquesta ruta literària està dissenyada especialment per a gent gran, interessada en aprendre i gaudir dels llocs més emblemàtics de la ciutat d’Alacant. Durant el trajecte, es visitaran 10 llocs característics de la ciutat, i amb les fitxes orientatives de cada lloc, els adults podran llegir i aprendre aspectes d’interés històric, literari i cultural relacionats amb la ciutat.
01
Mercat Central
Construït el 1921, des del primer moment el Mercat Central d'Alacant és un dels eixos més importants al voltant del qual gira part de la societat alacantina.
El 25 de maig de 1938 les forces de l'aviació italiana, sota les ordres del general Franco, van bombardejar-lo a les 11'15 del matí, la qual cosa va provocar la mort de més de 300 persones. És, doncs, un dels episodis més sagnants de la Guerra Civil.
02
Rambla - Plaça de Sant Cristòfol
Quan Alacant era una ciutat murallada, pel lloc que hui ocupa la Rambla baixava la muralla que es va construir en 1536 per orde del rei Carles I. Resultat de la demolició de les muralles, la Rambla de Méndez Núñez (abans anomenada Passeig de Quiroga i Passeig de la Reina) ha conegut nombrosos canvis fins a l'actualitat. A partir de l'any 1912, el passeig central elevat huitcentista, d'aire romàntic, va acollir en els seus voltants el Mercat, traslladat allí des de l'Esplanada. Quan es va inaugurar el Mercat Central, en 1923, va començar a desmuntar-se del passeig per donar lloc a un ampli viari central, envoltat d'arbres. En la postguerra, la Rambla va ser prolongada cap a Alfonso el Savi. La plaça de Sant Cristòfol és una de les entrades naturals al nucli antic de la ciutat.
03
Sant Nicolau
L'església cocatedral de Sant Nicolau de Bari se situa a la plaça de l'Abat Penalva. Es construí sobre una mesquita anterior, en un estil renaixentista tardà o barroc desornamentat. Amb un aspecte sobri, la seua edificació es dugué a terme entre 1616 i 1662, encara que el claustre data del segle XV, malgrat estar reformat. L'any 1959 va ser elevada a cocatedral, de manera que comparteix la seu catedralícia amb la catedral d'Oriola.
04
La plaça de la Santa Faç es troba darrere de l'edifici de l'Ajuntament de la ciutat. És el punt de partida del romiatge de la Santa Faç que té lloc a la ciutat d'Alacant el segon dijous posterior al Dijous Sant.
05
Carrer de la Vila Vella
El carrer de la Vila Vella era l'eix central a partir del qual s'organitzava la medina musulmana i a partir del qual sorgiren vies secudàries des d'on s'articulà un llogaret. Aquest carrer connecta directament amb la porta major de la vila, anomenada la Porta Ferrissa, molt a prop de l'aljama (actualment la basílica de Santa Maria). Aquesta població, finalment, es va envoltar de la muralla, i en la part de dalt es construí l'alcassaba (ara, castell de Santa Bàrbera).
06
Santa Maria
La basílica de Santa Maria és l'església més antiga d'Alacant, gòtica dels segles XV i XVI, construïda damunt de les restes d'una antiga mesquita. L'edifici té una nau única amb capelles laterals entre contraforts connectades i una capçalera poligonal, tipologia que segueix l'esquema del gòtic català o mediterrani. Les torres de la façana, encara que semblen iguals, una és del segle XIV i té forma d'L i l'altra, rectangular, data de 1713. La portada principal és d'estil barroc, el conjunt escultòric és obra de Joan Baptista Borja.
07
Ajuntament
Edifici d’estil barroc construït entre 1701 i 1780 sobre l’antiga Casa de la Ciutat, per l’arquitecte Llorenç Chàpuli. És de planta rectangular, amb façana simètrica, composta d’un cos central de tres plantes flanquejat per dues torres de major altura en els extrems. Destaquem les columnes salomòniques de la façana, el Saló Blau d’estil isabelí i l’anomenada “cota zero”, que mesura l’altitud sobre el nivell del mar de totes les ciutats de l'Estat. Annex a l’ajuntament, es poden apreciar restes arqueològiques en el compelx anomenat “Alacant, la ciutat descoberta”.
08
Casa Carbonell - Porta de la Mar
És un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, tant pel seu volum com per la seua privilegiada situació davant del front marítim de la ciutat. El promotor de l'edifici fou l'empresari tèxtil alcoià Enric Carbonell que el féu construir amb la intenció de gaudir de prolongades estades a la ciutat, un cop enriquit pels guanys obtinguts en la I Guerra Mundial en subministrar uniformes a l'exèrcit francés.
09
Esplanada
Aquest passeig va ser construït en la zona guanyada al mar reomplida amb les runes procedents de les muralles tombades. Primer es deia passeig del Malecó i en 1868 va passar a dir-se passeig dels Màrtirs de la Llibertat, en record dels afussellats en la rebel·lió liberal de 1844; finalment el 1941 va rebre el nom d'Esplanada d'Espanya. En paraules de Gil-Albert: "El paseo de palmeras es el rostro de la ciudad y constituye al visitante su goce y tranquilidad; estar en Alicante es estar en la Explanada. Alicante vivía para ser la Explanada, para estar sentado allí."
10
Port d'Alacant
Des de l'edat mitjana el port d'Alacant ha tingut un paper decisiu en el comerç de la ciutat. I és, sobretot durant els segles XVI i XVII, i fins el XIX, quan esdevé un dels ports més importants de la Mediterrània.
A les acaballes de la Guerra Civil el port es convertí en l'últim refugi de la República. S'hi van congregar quinze mil persones que volien fugir amb els vaixells del govern republicà. No obstant això, les tropes franquistes n'impediren l'eixida, de manera que els refugiats van quedar a mercé de les tropes italianes que ocuparen la ciutat. L'últim vaixell que hi va partir fou l'Stanbrook.