R
RUTES LITERÀRIES
ALACANT PAS A PAS
.png)
Alacant extramurs: la ciutat nova
Aquesta ruta fa un recorregut per la part de la ciutat que queda fora vila. No segueix cap temàtica literària, personal ni històrica. Potser és per això un dels millors recorreguts per conéixer la ciutat de forma general.
Per veure la ruta detalladament, podeu picar ací i en el mapa.
Plànols d'Alacant (segles XVIII, XIX i principis segle XX).
01
IES Jorge Juan - IES Miguel Hernández
Des de les escales que donen accés al primer centre educatiu de la ciutat, repassarem la història de la institució, revisarem la seua importància en el context alacantí i coneixerem alguns dels seus estudiants més il·lustres. Aprofitant la presència en la zona de l'IES Miguel Hernández, llegirem textos del poeta d'Oriola.
02
Plaça dels Cavalls
La plaça dels Cavalls o dels Estels és una de les més conegudes, visitades i passejades de la ciutat. En altres èpoques va rebre els noms de plaça de la Independència i de Catalunya. Enmig destaca la font de Llevant, obra de Daniel Banyuls.
En aquesta plaça, el 6 d'octubre de 1977, el jove Miquel Grau va ser assassinat mentre penjava cartells que convocaven a la manifestació de la Diada del País Valencià. La seua mort ha esdevingut un referent de la lluita antifeixista en la transició valenciana.
03
Seu de la revista El Tio Cuc
La revista Tio Cuc, un setmanari satíric en valencià d'ideologia republicana, s'editava durant els anys 30 en el c. Pablo Iglesias. Fou en aquesta revista, amb l'activa participació de l'escriptor Enric Valor, on la normativització de la llengua va començar a dur-se a terme a Alacant.
04
Mercat Central
Construït el 1921, des del primer moment el Mercat Central d'Alacant és un dels eixos més importants al voltant del qual gira part de la societat alacantina.
El 25 de maig de 1938 les forces de l'aviació italiana, sota les ordres del general Franco, van bombardejar-lo a les 11'15 del matí, la qual cosa va provocar la mort de més de 300 persones. És, doncs, un dels episodis més sagnants de la Guerra Civil.
05
Teatre Principal
Situat a la plaça Ruperto Chapí, el Teatre Principal és l'edifici teatral més important d'Alacant. L'any 1846 van començar, a la plaça del Barranquet, les obres de construcció de l'aleshores anomenat Teatre Nou per diferenciar-lo del teatre antic existent al carrer de Liorna. El teatre es va inaugurar el 25 de setembre de 1847. Deu anys més tard va passar a dir-se Teatre d'Alacant i, poc després, Teatre Principal.
En la mateixa plaça es troba l'edifici del cine Ideal, actualment tancat.
06
Carrer de Castaños - Casa de Gabriel Miró
Gabriel Miró va nàixer a aquesta casa del c. Castaños el 28 de juliol de 1879. Aquest carrer, a finals del XIX, lluïa farcit de cases senyorials que es va fer construir la burguesia alacantina (per exemple el palau Salvetti, de 1887); la ciutat bullia en la transformació de vila provinciana a ciutat que mirava de cara el segle XX.
07
Casa de Carlos Arniches i seu de l'IAC Juan Gil-Albert
El c. St. Francesc (abans dit de Sagasta) va vore nàixer l'escriptor i dramaturg Carlos Arniches el 1866. La casa s'ha convertit en un racó de poesia a partir de l'any 2011.
El c. St. Ferran ofereix una bona varietat de cases senyorials on residia la burgesia alacantina a principis del segle XX; com ara, la casa Bardin, seu de l'Institut Alacantí de Cultura que rep el nom de l'escriptor alcoià Juan Gil-Albert.
08
Plaça de Correus
Sabem que el c. St. Ferran forma part dels terrenys guanyats al mar amb les restes de la muralla. Com que durant molts anys fins aquí podien arribar les embarcacions, va anomenar-se "plaça de les Barques".
Actualment, malgrat que està dedicada a l'escriptor Gabriel Miró, els alacantins la coneixem com a "plaça de Correus"; pel magnífic edifici que es troba en un cantó de la plaça, restaurat i reobert el 2012.
09a
Esplanada
Aquest passeig va ser construït en la zona guanyada al mar reomplida amb les runes procedents de les muralles tombades. Primer es deia passeig del Malecó i en 1868 va passar a cridar-se passeig dels Màrtirs de la Llibertat, en record dels afusellats en la rebel·lió liberal de 1844; finalment el 1941 va rebre el nom d'Esplanada d'Espanya. En paraules de Gil-Albert: "El paseo de palmeras es el rostro de la ciudad y constituye al visitante su goce y tranquilidad; estar en Alicante es estar en la Explanada. Alicante vivía para ser la Explanada, para estar sentado allí."
09b
Casa Carbonell - Porta de la Mar
És un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, tant pel seu volum com per la seua privilegiada situació davant del front marítim de la ciutat. El promotor de l'edifici fou l'empresari tèxtil alcoià Enric Carbonell que el féu construir amb la intenció de gaudir de prolongades estades a la ciutat, un cop enriquit pels guanys obtinguts en la I Guerra Mundial en subministrar uniformes a l'exèrcit francés.
10
Port d'Alacant
Des de l'edat mitjana el port d'Alacant ha tingut un paper decisiu en el comerç de la ciutat. I és, sobretot durant els segles XVI i XVII, i fins el XIX, quan esdevé un dels ports més importants de la Mediterrània.
A les acaballes de la Guerra Civil el port es convertí en l'últim refugi de la República. S'hi van congregar quinze mil persones que volien fugir amb els vaixells del govern republicà. No obstant això, les tropes franquistes impediren el pas a la flota, de manera que els refugiats van quedar a mercé de les tropes italianes que ocuparen la ciutat. L'últim vaixell que va partir des d'aquest port fou l'Stanbrook.
