R
RUTES LITERÀRIES
ALACANT PAS A PAS
.png)
Alacant a pedals, la ciutat de cap a cap
Aquesta ruta literària està pensada per als amants de la bicicleta que vulguen fer un recorregut pels llocs més emblemàtics de la ciutat d’Alacant de manera saludable i alternativa. Durant el trajecte, es visitaran huit llocs característics de la ciutat, i amb les fitxes orientatives de cada lloc, els cicloturistes podran llegir i aprendre aspectes d’interés històric, literari i cultural relacionats amb la ciutat.
Per veure el plànol dels itineraris en bicicleta de la ciutat d'Alacant publicat por l'Ajuntament, podeu picar en el mapa. Les parades d'esta ruta es poden fer seguint alguns dels carrils bici de la ciutat.
01
Jutjats d'Alacant (antic Reformatori d'Adults)
Començarem la ruta retent-li homenatge a Miguel Hernández al Palau de Justícia d'Alacant. El Palau va ser construït originàriament per a la funció de reformatori d'adults entre els anys 1897 i 1900 pels arquitectes Enrique Sánchez Sedeño i Manuel Chápuli Guardiola seguint el projecte de José González Altés. L'any 1985 va ser reformat per a la seua funció actual. La seua estructura segueix el tipus del panòptic de Bentham, amb braços que confluïxen cap a un cos central per a facilitar així una vigilància més eficaz. En este recinte va morir el 28 de març de 1942 el poeta oriolà Miguel Hernández, i va a ser soterrat en el cementeri de la ciutat.
02
Plaça de Benalua
El barri de Benalua està articulat entorn a la seua plaça. El barri està format per carrers rectes i paral·lels, ja que és un barri d'eixample. Va començar a edificar-se a la darreria del segle XIX mitjançant una cooperativa, la dels "deu amics" en què el major accionista era el marqués de Benalua, que va ser qui donà nom al barri. Gran part dels carrers van ser retolats amb els noms dels cooperativistes i en la plaça de Navarro Rodrigo tenen una placa commemorativa.
Actualment la majoria de les construccions inicials, que eren plantes baixes o edificis amb un pis d'altura, s'han substituït per construccions modernes, encara que en queden algunes de les inicials.
03
Estació de Benalua
L’antiga estació de Benalua és coneguda popularment com a “estació de Múrcia” i abans també, “d’Andalusos”, perquè l’empresa que impulsà la connexió ferroviària entre Alacant i Múrcia va ser la Companyia dels Ferrocarrils Andalusos. Aquesta línia va ser inaugurada el 1884. L'estació és obra de l'enginyer francés M. Alemandy i s’inaugurà el 1888. Conserva el seu disseny originari en què destaca la seua façana de gust eclèctic, en què es conjuguen elements decoratius amb un efecte monumental, com pilastres i balustrades. La coberta és l’element contemporani: es va construir amb una estructura de ferro colat seguint els paràmetres de l'escola de Gustave Eiffel. En l'actualitat acull la seu de Casa Mediterráneo.
04
Canalejas - Esplanada
El Parc de Canalejas és el parc més antic de la ciutat. Està situat de manera paral·lela al mar i al port esportiu. El Passeig de la Esplanada va ser construït en la zona guanyada al mar reomplida amb les runes procedents de les muralles tombades. Primer es deia passeig del Malecó i en 1868 va passar a dir-se passeig dels Màrtirs de la Llibertat, en record dels afusellats en la rebel·lió liberal de 1844; finalment el 1941 va rebre el nom d'Esplanada d'Espanya. En paraules de Gil-Albert: "El paseo de palmeras es el rostro de la ciudad y constituye al visitante su goce y tranquilidad; estar en Alicante es estar en la Explanada. Alicante vivía para ser la Explanada, para estar sentado allí."
05
Carrer de Sant Ferran - Plaça de Correus
El carrer de Sant Ferran ofereix una bona varietat de cases senyorials on residia la burgesia alacantina a principis del segle XX, com ara, la casa Bardín, seu de l'Institut Alacantí de Cultura, que rep el nom de l'escriptor alcoià Juan Gil-Albert. Sabem que el c. St. Ferran i la plaça de Gabriel Miró formen part dels terrenys guanyats al mar amb les restes de la muralla. Per això, durant molts anys va anomenar-se "Plaça de les Barques", perquè fins aquí podien arribar les embarcacions. Actualment, malgrat que està dedicada a l'escriptor Gabriel Miró. Els alacantins la coneixem com a "plaça de Correus"; magnífic edifici que es troba en un cantó de la plaça restaurat i reobert el 2012.
06
Plaça de l'Ajuntament
Edifici d’estil barroc construït entre 1701 i 1780 sobre l’antiga Casa de la Ciutat, per l’arquitecte Llorenç Chàpuli. És de planta rectangular, amb façana simètrica, composta d’un cos central de tres plantes flanquejat per dues torres de major altura en els extrems. Destaquem les columnes salomòniques de la façana, el Saló Blau d’estil isabelí i l’anomenada “cota zero”, que mesura l’altitud sobre el nivell del mar de totes les ciutats de l'Estat. Annex a l’Ajuntament, es poden apreciar restes arqueològiques en el complex anomenat “Alacant, la ciutat descoberta”.
07
Port d'Alacant
Des de l'edat mitjana el port d'Alacant ha tingut un paper decisiu en el comerç de la ciutat. I és, sobretot durant els segles XVI i XVII, i fins el XIX, quan esdevé un dels ports més importants de la Mediterrània.
Al final de la Guerra Civil el port es convertí en l'últim refugi de la República. S'hi van congregar quinze mil persones que volien fugir amb els vaixells del govern republicà. No obstant això, les tropes franquistes n'impediren l'eixida, de manera que els refugiats van quedar a mercé de les tropes italianes que ocuparen la ciutat. L'últim vaixell que hi va partir fou l'Stanbrook.
08
Camp dels Ametlers. Estació de la Marina - la Goteta
El camp de concentració dels Ametlers (també conegut simplement com Camp dels Ametlers) fou un camp de concentració per a militars i civils en finalitzar la Guerra Civil espanyola. Fou creat pel bàndol nacional dos dies abans de l'últim comunicat de la guerra (30 de març de 1939). Es trobava al terme municipal d'Alacant, a la zona coneguda com la Goteta, a la vora de la carretera de València i prop de l'estació de la Marina.
